La Bíblia a sovint descriu els hòmens fidels com hòmens poderosos, però fins i tot els més forts a voltes sentien que no ho eren. Per exemple, en algunes ocasions, el rei David se sentia «tan fort com una muntanya», però en altres, li «va agarrar por» (Sl 30:7 TNM). Encara que Samsó era excepcionalment fort quan Déu li donava el seu esperit, reconeixia que sense eixe poder es «tornaria feble, i seria com els altres hòmens» (Jt 14:5, 6; 16:17). Aixina que eixos hòmens fidels només foren forts gràcies al poder de Jehovà. L’apòstol Pau reconeixia que ell també necessitava el poder de Jehovà (2Co 12:9, 10). Pau tenia problemes de salut (Ga 4:13, 14). A més, també lluitava per fer el que és correcte i a voltes se sentia angoixat i temia per la seua vida (Rm 7:18, 19; 2Co 1:8, 9). Però, quan Pau era dèbil, era poderós. Com era això possible? Perquè Jehovà li donava les forces que necessitava per a aguantar les proves. w23.10 pàg. 12 § 1, 2

Si a voltes tenim sentiments de baixa autoestima, no hem d’oblidar que Jehovà ens va atraure a ell (Jn 6:44). Déu ens coneix millor que nosaltres mateixos i sap el que tenim en el cor (2Cr 6:30). Aixina que, quan ens diu que ens estima molt, podem estar segurs que és de veres (1Jn 3:19, 20). Abans de conéixer la veritat, alguns de nosaltres férem coses per les quals és possible que ens sentim culpables (1Pe 4:3). Inclús hi han germans que estan servint a Jehovà fidelment i encara han de lluitar contra les seues debilitats. I tu, sents a voltes que Jehovà no et pot perdonar? Si és aixina, et consolarà saber que alguns dels seus servents lluitaren contra sentiments similars. Per exemple, l’apòstol Pau se sentia molt desgraciat quan es parava a pensar en les seues imperfeccions (Rm 7:24). Pau ja s’havia penedit dels seus pecats i s’havia batejat, aixina i tot, es referia a ell mateix com «el més insignificant dels apòstols» i «el primer» dels pecadors (1Co 15:9; 1Tm 1:15). w24.03 pàg. 27 § 5, 6

De la mala decisió que va prendre el rei Joaix podem extraure una lliçó molt valuosa: que hem de triar amics que exercisquen una bona influència en nosaltres, és a dir, amics que estimen a Jehovà i ens animen a fer les coses que li agraden. Per descomptat, no hem de buscar amics només entre la gent de la nostra edat. Recorda que Joaix era molt més jove que el seu amic Jehoiadà. Aixina que, a l’hora de triar amics, pregunta’t: «M’ajuden a enfortir la meua fe en Jehovà? Mostren que respecten les normes de Déu i m’animen a viure a l’altura d’elles? Parlen sobre Jehovà i sobre el que ensenya la Bíblia? Em diuen només el que vull escoltar, o tenen la valentia de corregir-me si em desvie?» (Pr 27:5, 6, 17). Parlem clar, si els teus amics no estimen a Jehovà, desfés-te’n d’ells. Però, si l’estimen, no els deixes anar, perquè et faran molt de bé (Pr 13:20). w23.09 pàgs. 9, 10 § 6, 7